Calçotada du Casal Catala

Super « calçotada » organisée par le Casal Catala Tolosa, et notamment par les plus jeunes qui ont fait brûler les sarments pour cuire ces délicieux oignons catalans… Merci à eux et à l’organisation !

Quelques photos :

Cuisson des calçots

Cuisson des calçots

WP_20160319_007

L’art de déguster les calçots…

 

WP_20160319_011

Méthode pratique pour les déguster…

 

A table...

A table…

 

 

 

 

 

La Cuina Catalana

Tota la Cuina Catalana
(Toute la Cuisine Catalane)

 » La catalunya és una nació perquè ten una llengua, un dret, i una cuina « 

« La catalogne est une nation parce qu’elle posséde une langue, un droit, et une cuisine »
Ferran Agulló 1863-1933

 

 

 

plat typique de la catalogne , recettes de cuisine catalanes

 

Jaume 1er

JAUME Ier  EL CONQUERIDOR (1208-1276)

Jaume I va ser rei de la corona d’Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d' »el Conqueridor » perquè durant el seu regnat la corona d’Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius.

El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere II el Catòlic , el 12 de septembre 1213, a la batalla de Muret  aprop de Tolosa de Llenguadoc.

Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l’ordre del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d’Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels fets.

La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l’Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d’obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.
La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses . Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l’inici d’un període d’expansió i auge comercial.
La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d’un esplendor que assolirien els seus descendents.

Al seu testament, llega a Pere la part continental de les seves possessions (Catalunya, Aragó i València), mentre que dóna al seu fill segon, Jaume II , el Rosselló, Mallorca i Montpeller : aquest regne de Mallorca durarà de 1276 a 1349.

Va morir a València el 1276, després d’haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.
La seva despulla descansa ara al monestir cistercenc de Poblet.

Les peripècies del seu regnat son explicades dins el Llibre Dels Feits(Segle XIII)

Jaume 1er el conqueridor , video 22 minuts.

1r capítol. Retrat d’un rei (4:00 min.)
2n capítol. Cabdill militar (4:20 min.)
3r capítol. L’home polític
(4:14 min.)
4t capítol. L’estratègia municipal
(3:45 min.)
5è capítol. Mort i llegenda (4:00 min.)

Novetats Editorials

El mite del rei Pere I el catòlic

Jaume 1er i el Palau dels Reis de Mallorca

L’Auca de Jaume 1er sul web de Rodolins.cat

Iconografia d’en Jaume 1er sobre el web de l’Agnès i Robert Vinas

Obres d’en Robert Vinas i comentaris sobre el web dels Cadres Catalans

 

OLLADA

Ollada

L’olla, le gros chaudron, était suspendu ou posé dans l’âtre. Le contenant a donné son nom au contenu, l’olla a donné l’ollada.

L’ollada est la soupe traditionnelle du pays catalan. Une soupe qui était, jusqu’à la première guerre mondiale, avec le pain, la base de l’alimentation dans toutes les familles. Et nul n’avait vraiment le choix.
Aujourd’hui, notre alimentation s’est diversifiée et on porte un regard différent, un regard neuf sur l’ollada.
C’est un plat chaleureux et convivial. C’est un plat autour duquel on aime se réunir et que l’on aime partager. Un plat dans lequel on aime retrouver le goût caractéristique du sagí, le lard rance, tout en puissance et en subtilité, une des notes les plus caractéristiques et les plus originales de la cuisine du pays catalan.

Le Marché (6 pers)

Les viandes :
1 garró de jambon de montagne avec son os (le garró est le haut du jambon sec)
1 jarret de porc
1 palette de porc
2 ou 3 boudins noirs
2 oreilles et 2 queues de cochon seront les bienvenus si vous êtes amateurs.

Sagí ( panne de porc salée légèrement rance)
Les légumes :
1 chou vert,
1 petit saladier de haricots blancs mis à tremper une nuit
6 belles carottes
1 ou 2 branches de céleri
8 pommes de terre
Certains rajoutent 3 poireaux, 4 navets et un bouquet garni de thym et laurier
Il ne faut pas négliger l’eau avec laquelle on prépare l’ollada. Elle participe et plus qu’on ne le croit au goût final du plat.

Bien que tout le monde n’ait pas une source d’eau pure venue directement des montagnes pyrénéennes dans son jardin, la question mérite quand même d’être considérée sérieusement.

Choisir un récipient assez grand : un faitout, une marmite, mettre les viandes (sauf le boudin) et une noix de sagí, couvrir d’eau froide et mettre à cuire. Ecumer plusieurs fois.

Laisser cuire 20 minutes. Ajouter un beau gros chou vert coupé en 6 ou 8. Saler. Laisser cuire au moins un quart d’heure.

Mettre les haricots blancs, l’oreille et la queue. Laisser à nouveau 10 à 15 minutes.

Ajouter les carottes coupées et le céleri en tronçons. Continuer la cuisson pendant vingt minutes. Ajouter les pommes de terre pelées et coupées en 4. Laisser cuire encore. Goûter de temps en temps pour rectifier l’assaisonnement en sel, en poivre et en sagí.

Le chou mis tout en début de cuisson doit  » se défaire « , comme les saveurs, les matières et les couleurs doivent se fondre, se diluer entre elles.

Quand tout est cuit, on rajoute quelques boudins noirs, on compte 1 boudin pour 2 à 3 personnes. La cuisson de la soupe se fait à petit bouillon du début à la fin.

 

Qui était Jaume 1er ?

JAUME Ier EL CONQUERIDOR (1208-1276)

Jaume I va ser rei de la corona d’Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d' »el Conqueridor » perquè durant el seu regnat la corona d’Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius.

El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere II el Catòlic , el 12 de septembre 1213, a la batalla de Muret aprop de Tolosa de Llenguadoc.

Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l’ordre del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d’Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels fets.

La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l’Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d’obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.
La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses . Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l’inici d’un període d’expansió i auge comercial.
La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d’un esplendor que assolirien els seus descendents.

Al seu testament, llega a Pere la part continental de les seves possessions (Catalunya, Aragó i València), mentre que dóna al seu fill segon, Jaume II , el Rosselló, Mallorca i Montpeller : aquest regne de Mallorca durarà de 1276 a 1349.

Va morir a València el 1276, després d’haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.
La seva despulla descansa ara al monestir cistercenc de Poblet.

Les peripècies del seu regnat son explicades dins el Llibre Dels Feits(Segle XIII)

Jaume 1er el conqueridor , video 22 minuts.

1r capítol. Retrat d’un rei (4:00 min.)
2n capítol. Cabdill militar (4:20 min.)
3r capítol. L’home polític
(4:14 min.)
4t capítol. L’estratègia municipal
(3:45 min.)
5è capítol. Mort i llegenda (4:00 min.)

Novetats Editorials

El mite del rei Pere I el catòlic

Jaume 1er i el Palau dels Reis de Mallorca

L’Auca de Jaume 1er sul web de Rodolins.cat

Iconografia d’en Jaume 1er sobre el web de l’Agnès i Robert Vinas

Obres d’en Robert Vinas i comentaris sobre el web dels Cadres Catalans

 

Titre Jaume 1er


Jaume 1er a Palma de Mallorca

Titre JAUME 1er

Ce titre honorifique attribué par les Cadres Catalans de Toulouse-Midi Pyrénées récompense celui ou celle qui malgré son déracinement véhicule par ses actions l’identité catalane sans faillir aux valeurs de fraternité, d’égalité et de solidarité économique et culturelle que sont la langue, les couleurs, l’histoire, l’accueil, le dialogue et la fierté.

 

Qui est Jaume 1er ?

Titol JAUME 1er

Aquest títol honorífic conferit pels Quadres Catalans de Tolosa i Migdia Pirineus recompensa aquell o aquella que malgrat el seu desarrelament vehicula per les seves accions la identitat catalana sense faltar als valors de fraternitat, de igualtat i de solidaritat econòmica i cultural que són la llengua, els colors sang i or, la història, l’acolliment, el diàleg, la voluntat i la dignitat

 

Qui es en Jaume 1er ?

Réglement du Titre Jaume 1er  Reglament del Titol Jaume 1er
Récipiendaires du Titre Jaume 1er

Jordi Trescases el 26/02/2012
Fotos
Retrat
Sergi Llorca el 10/12/2010
Fotos
Retrat
Pierre Iglésis el 05/12/2008
Fotos
Retrat
René JAVELAS el 14/12/2006
Fotos
Retrat
Rodolf FAURIA-GORT el 06/04/2006
Fotos
Retrat
Angel FERNANDEZ el 06/04/2006
Fotos
Retrat
Ramiro MARTINEZ el 06/04/2006
Fotos
Retrat
Rémi TAURINYA el 06/04/2006
Fotos
Retrat